Em sento indignat

• citar
• Ofensiu

Em sento insegur dins de la meva pròpia ciutat. Alguns immigrants indesitjables fan que no me'n refïi dels altres que han arribat honradament a buscar una bona feina i sortir d'una mala situació. Darrerament, semblava que el col·lectiu skin ja estava de baixa i deixaven de donar pel sac. Tot tornava a una relativa calma. Ara arriben les bandes de llatins. Fa un mes vaig veure dos Latin Kings al metro (L2) buscant baralla amb uns altres immigrants d'Europa de l'Est per una tonteria tipus 'per què m'estàs mirant' (la cosa no va arribar a majors). Veig i llegeixo a la televisió, testimonis i notícies sobre immigrants il·legals que malviuen en pisos sobreocupats a Artigues (i els que deu haver a més llocs), a edificis on brolla la porqueria per les tuberies directament als carrers (c.Lizst), alguns d'ells imposen la seva llei als veins, intimidant-los quan tenen alguna trifulca, fins al punt de llença'ls-hi les escombreries i els bolquers dels nens als balcons i a la porta, a diari. Veig un augment de gent que, en definitiva, malviu il·legalment i delinqueix a la nostra ciutat i voltants. Impunement. No em sento protegit per policia, mossos, etc. Estic en contra de la gent que delinqueix, per suposat, però el fet de què sigui un immigrant il·legal dóna a pensar que aquesta persona ja es dedicava al mateix en el seu país d'origen. A aquell a qui li paguem els impostos (la manutenció social), i, a més, delinqueix, no té dret a viure entre nosaltres. Ni tant sols dret a mantenir-lo a la presó, si és el cas. Trobo correcte de què un immigrant il·legal busqui feina, en trobi, i visqui plàcidament entre nosaltres. Estem en una ciutat en la qual, tot i pagar els impostos més alts d'Espanya, tenim un Ajuntament arruïnat (pel port que no volíem i que ha originat mastodontes a peu de platja per a poder-lo finançar, gràcies a una EXCEPCIÓ A LA LLEI DE COSTES). La seguretat no funciona com voldríem els ciutadans. No hi ha transparència de govern 'gràcies' al Dictador Casquete. No hi ha diners per pisos protegits. Hi ha pisos en territori protegit per a familiars de constructors com el d'Engestur. Hi ha diners per un camp de futbol (i no m'agrada el futbol però l'haig de pagar). Hi ha una retallada del 40% en cultura. Ens fan fora pels preus dels pisos. No podré permetre'm viure en la meva ciutat de tota la vida. Es perden les cases del barri Centre, perquè cap institució les protegeix de l'especulació. Cauen a trossos les boniques cases de pescadors de Dalt la Vila. Es convertirà en un altre barri residencial de luxe nou? M'estimo més pensar que no, però no ho crec. La meva ciutat, que abans m'estimava, tot i que pensava que era lletja, ara em sembla depriment. Ho han aconseguit. Ja no me l'estimo. Em sento com si hagués de deixar la meva parella perquè no comulguem. I em penso que així se senten molts badalonins i badalonines. Una salutació.

• citar
• Ofensiu

Com molt bé has escrit aquesta ciutat no és la que era...Però, a sobre, estan les grans superticies en construcció. La de Montigalà ja feta, el futur Corte Inglés més la ciutat esportiva....quina ciutat té la relació metres quadrats i grans superfícies com la nostra? A vegades penso que volen fer de Badalona el magatzem de Barcelona...Queda el parc de la serralada marina...esperem que per molt temps....