El funeral, Joan Blanch i la musa neoliberal

• citar
• Ofensiu

Celebració dels 25 anys d’Ajuntaments democràtics El funeral Contràriament a la constitució del primer ajuntament democràtic ara fa 25 anys, l’absència d’entusiame popular va caracteritzar la recent celebració al pavelló de la Plana d’aquesta efemèride institucional. L’acte va incloure el cant a les esències de la pàtria i el vall de l’àliga, tot solemnement interpretat. Ni un dimoniet, ni un capgros, ni un bastoner, ni un trabucaire, ni un graller, ni una bèstia de foc, ni un trist petard. Havia de ser el vall més avorrit de les festes de maig. Res a veure amb l’alegria típica del jovent quan arriba a la majoria d’edat. Tot això va revestir l’acte d’una estranya atmosfera sacramental molt semblant a un funeral. Intervencions del grups municipals ERC: una lliçó d’història magistral. 60 anys fora de la institució, són molts anys. CIU: l’únic discurs de política municipal. L’oposició aguditza l’ingeni i fa recuperar la credibilitat, sobretot si es fonamenta en un treball seriós com el de Ferran Falcó. ICV-EUiA: el destape de la musa neoliberal. Per a escàndol i sorpresa de propis i extranys, Muntsa Niso va fer un recital poètic d’adhessió als principis neoliberals. PP: prescindible totalment. Vist el nul interés suscitat per la seva intervenció, pocs dies desprès, Garcia Albiol anunciava a bombo i plateret que robaria un ordinador, una taula i quatre cadires a l’Ajuntament! PSC: prescindible. La improvització o un mal moment van trair Roser Castillo, habitualment molt més brillant. Màrius Diaz: la nota emotiva i humana, recordant vivències personals com alcalde d’una Badalona efervescent socialment i políticament. Com era natural, l’exalcalde d’esquerres, geniut i honest va rebre el més llarg aplaudiment. Joan Blanch: En sentit diametralment oposat, la disertació de Joan Blanch va ser insufrible, narcótica, soporífera, inversemblant.. Ni els càrrecs municipals, que omplien el pavelló mereixen una tortura semblant. Maite Arqué: políticament correcta, correctísima, asumint expresions dels moviments socials: “democràcia participativa; un altre món és possible; pensar globalment i actuar localment; per la pau; desenvolupament sostenible; imprescindibles en el discurs polític actual, convenientment revisat i modernitzat. La rehabilitació de Joan Blanch L’alcaldessa acompanyada per Màrius Diaz i Joan Blanch, presidia l’acte. A ambdòs costats de la presidència sèien també regidors/es i exregidors/es, barrejats ideològicament i ordenats alfabèticament van rebre de mans de l’alcaldessa i exalcaldes una Venus de Badalona i l’acta del primer ple democràtic. Que un personatge com Blanch, sinistre patró major de la locomotora immobiliària i del paroxisme especulador desfermat al litoral, seiès a la dreta de l’alcaldessa, una posició simbòlica jeràrquicament tan important, dóna molt que pensar. La seva resurecció hertziana no és suficient? A qué respon una rehabilitació política i institucional tan rellevant? als inestimables serveis prestats? a la seva perícia conduint el vaixell inmobiliari al port desitjat? a convertir l’ajuntament en l’oficina de venda de pisos i amarraments? L’estratègia blanquista ha triunfat, però el model d’ocupació intensiva, d’especulació immobiliària i destrucció del litoral badaloní no és el franquista, no! És democràtic i consensuat! Tan com el que va imposar la màfia siciliana de Palerm? I en agraïment li retren un homenatge, encobert però solemne dins d’aquest marc institucional. Genial! la rehabilitació de Joan Blanch. La musa neoliberal Cal destacar també la regidora d’ICV, que confon la responsabilitat de governar amb un pase de models particular. Disfressada de poetessa per a l’ocasió, va oferir un recital líric d’exaltació dels principis neoliberals: amb tanta regulació, lleis, normatives, i reglaments estem encotillant la llibertat! va exclamar abraçant amb entusiasme la doctrina neoliberal, referint-se indiscutiblement al desig de les immobiliàries a gaudir de llibertat absoluta per a poder especular. Superba, la musa neoliberal! I tot això ho dèia cercant –inútilment- la complicitat d’en Màrius Diaz, sense adonar-se que va ser ell precisament qui va demostrar del que és capaç un ajuntament d’esquerres amb unes simples ordenances municipals a la mà: dinamitar un bloc de pisos il.legal (pça Font i Cussó). Però si la llei és l’únic instrument que ens protegeix de la barbàrie neoliberal! Però la conversió a la causa neoliberal no era improvitzada ja que anteriorment, la musa havia fet dos assaigs generals: a la 2ª sessió de l’Agenda 21 del dia 22 d’abril al Museu va dir: A dintre el parc serralada es pot edificar! I al plenari del Fòrum del Medi Ambient del 15 de març: els pisos de la platja estan perfectament ben projectats i executats! I el futur passeig marítim, també! Intenta fagocitar l’ecologisme i el parasita electoralment amb adorns publicitaris, però té tan interioritzat el discurs neoliberal que el defensa obertament, abonant el creixement urbanístic, fins i tot des del mateix Àmbit de Medi Ambiet de la web municipal, on diu textualment: “Aquest àmbit té com a missió fer compatible el desenvolupament econòmic i creixement urbanístic de la ciutat amb el manteniment del medi ambient de Badalona. ...i sensibilitzant la societat civil respecte a la compatibilitat entre el creixement urbanístic i econòmic i les bones condicions i pràctiques mediambientals.” Apunt final Mica en mica, amb tanta litúrgia, durant aquests 25 anys l’esquerra oficial ha anat perdent la fe. Després de tants anys governant, l’esquerra convencional (socialdemòcrata o postcomunista ecologitzades falsament) és nomès la caricatura, el ressò llunyà d’aquella esquerra de veritat que un dia va ser, però avui aliena a l’esquerra social del present, vertebrada entorn a les idees originals, novedoses i subversives de l’ecologisme sostenibilista emergent. Per complaure els desitjos de la patronal inmobiliària, de les caixes i dels bancs no calia gastar tants diners públics en salaris de càrrecs i saltataulells d’Urbanisme i de Medi Ambient. Si encarreguem els projectes urbanístics directament a Inmobiliària Colonial, l’obra social de la Caixa, estalviarem molts diners. Ricard Fornesa, president del holding socialimmobiliari secular ens ho agrairà, portant si cal a Monsenyor Rouco Varela per oficiar un veritable acte sacramental, un autèntic funeral d’enterrament de la platja de Badalona, per que a hores d’ara, de tant maltractament, està mutilada, sagnant i a punt d’expirar. Francesc Alfambra Badalona, 24 de maig de 2004