Com cada any en arribar el 8 de març

• citar
• Ofensiu

A l’atenció del Director SECCIÓ CARTES AL DIRECTOR Com cada any en arribar el 8 de març s’organitzen al voltant d’aquesta data diferents actes per commemorar el Dia Internacional de la Dona (treballadora).La majoria d’aquests actes, ja sigui a nivell institucional, associatiu i/o de ciutat, acostumen a tenir un caire bàsicament lúdic i amb el temps han anat assolint un nivell de participació força important com es pot constatar en el sopar institucional que organitza la Regidoria de la Dona de Badalona, en que es supera de llarg el nombre de mil les assistents al mateix. També ha augmentat el nombre d’associacions i/o vocalies de diferents col·lectius que organitzen algun tipus d’activitat amb diversa participació en funció del poder de convocatòria de l’entitat i del contingut de l’acte. Malgrat tot, i a més a més del contingut lúdic que és positiu en tots aquest tipus d’actes, alguns d’ells també tenen un component de reivindicació, i és en aquest sentit que cal posar-hi l’èmfasi, doncs no podem oblidar el succés tràgic que va fer d’aquesta una data històrica amb una gran càrrega simbòlica: 128 dones van ser víctimes involuntàries del terrorisme patronal quan el patró les va tancar dins la fabrica on treballaven i hi va calar foc mentre realitzaven un acte de protesta per les seves condicions laborals i reivindicació d’un tracte més just i igualitari vers els homes. El reconeixement de igualtat que aquelles treballadores justament reclamaven, en la lluita pel qual van morir, encara no està del tot assimilat, per la qual cosa continua sent vigent la necessitat de plantejar nous/vells reptes, de verbalitzar fites no conquerides, d’escurçar la distància que encara separa la teoria de la pràctica en la realitat del dia a dia, entre homes i dones, en la societat actual. Així doncs, no podem oblidar l’origen de la institucionalització del Dia Internacional de la Dona, ni dels valors socials, ideològics i reivindicatius que amb el mateix es volen transmetre, continuant la tasca de defensa i sensibilització, encara no prou assimilades, de forma diària a tots els nivells i estaments, fent-la extensiva tant en la vessant quantitativa com en la qualitativa. Cal vetllar per que l’autèntic i originari significat no es desvirtuï, sobre tot, amb el contingut que alguna activitat que s’organitza al voltat d’aquesta celebració pugui plantejar de manera frívola, si més no, quan es reprodueixen, per mimetisme o per una falsa entesa de igualtat, alguns models de comportament masculins. És decebedor constatar com aquest objectiu no és compartit per tots els col·lectius que treballen per la igualtat de gènere, doncs en la seva capacitat per discernir sobre el significat relatiu al dret a la igualtat , algun col·lectiu arriba a la conclusió que la manera de portar-ho a la pràctica és organitzant una activitat amb espectacle de BOYS inclosa. Qualsevol tipus d’espectacle, ja siguin BOYS o GIRLS, pot tenir defensors i detractors - hi ha gustos per tothom- i és lícita l’assistència als mateixos, però pot ser hi ha moments i dates més adients per l’organització dels mateixos al cap de l’any que no pas la del Dia Internacional de la Dona en el que el que es pretén és donar reconeixement i protagonisme al valor simbòlic del mateix, i tan mateix no és amb una activitat de caire frívol la millor manera de fer-ho. Potser caldria que les institucions i els col·lectius més sensibilitzats envers aquest tema vetllessin una mica pels actes que proliferen al voltant d’aquesta celebració, potenciant més la “qualitat” dels mateixos i no tant la quantitat ja sigui en la seva organització o en la seva definició, i amb una participació que no impliqui complicitat o consentiment. Badalona, 10 de març de 2005 Marta Torres i Gené, de l’Àmbit de Dones de ICV de Badalona