L'AJUNTAMENT DE BADALONA CONSIDERA DEFICITÀRIA LA XARXA CATALANA DE CASES D'ACOLLIMENT PER A DONES MALTRACTADES
Publicada: 01.02.2000Secció: Societat
La xarxa catalana de cases d’acolliment per a dones maltractades és deficitària,
segons ha afirmat l’Ajuntament de Badalona,arran del cas de la badalonina
maltractada i amb quatre fills que ha estat notícia aquestes últimes setmanes.
El consistori badaloní considera insuficients els mitjans i els recursos
actuals de què disposa per allotjar les dones que han patit agressions
físiques per part dels seus companys. A Catalunya hi ha quatre centres
d’acolliment finançats i coordinats per la Generalitat, amb una capacitat que
no arriba a la cinquentena de places.
Les dones que són víctimes d’agressions només poden ser acollides a quatre
centres coordinats per la Generalitat, a Granollers, Tarragona, Lleida i
Coloma de Gramenet A part d’aquests centres també hi ha d’altres de caràcter
privat gestionats per Càrites i la Diputació de Barcelona. A Badalona, el SAD,
el Servei d’Atenció a la dona, s’encarrega d’orientar i trobar possibles
sortides als casos de dones maltractades que acudeixen per cercar ajuda. La
tècnica del SAD, Imma Violant explica que a Badalona seria necessari un alberg
per poder respondre a casos d’urgència als quals no es pot donar solució
immediata.
L’Ajuntament defensa que l’alberg hauria de dependre d’alguna institució o
entitat no vinculada a l’administració per evitar conflictes a l’hora de fixar
un termini d’estada.
Dels casos de maltractaments que ha tractat durant el 1998 el SAD, el 15% són
dones que resideixen a Llefià i la Salut, barris on es concentra més d’una
quarta part de la població de Badalona. El centre i el Gorg també aglutinen
bona part dels casos que ha seguit el servei.
Quan parlem de maltractaments molts pensen només em els físics, però sovint
moltes dones agredides també reben agressions psíquiques, encara que aquestes
són més difícils de detectar.
Quantificar el nombre de dones maltractades és molt difícil ja que moltes no
ho denuncien o triguen molt a fer-ho. Les dones suporten una mitjana d’entre
sis i vint agressions abans que es decideixin a denunciar el company. Una
tercera part continua convivint amb l’agressor després dels maltractaments.
Segons Imma Violant, "moltes dones tenen por a denunciar l’agressió i fins i tot
són moltes les que se senten culpables del fet que les peguin".
Definir el perfil de les víctimes no és una tasca fàcil. Es tracta en molts
casos d’una dona de 30 anys dedicada a les tasques de la llar i que pertany a
un nivell socioeconòmic baix. No obstant, tal i com explica Imma Violant "les
dones maltractades pertanyen a totes les classes socials". Les que tenen un
estatus més alt són les que reben més maltractaments psicològics.
Per imputar a algú un delicte de maltractament cal demostrar que el processat
ha agredit la seva companya sentimental en diverses ocasions, una prova que
sovint no és fàcil perquè cal recopilar les denúncies que hi ha disperses pels
diferents jutjats. A Badalona catorze badalonins han estat acusats d’haver
maltractat la seva companya, filla o germana i tenen prohibit pel jutge
acostar-se a elles.
