ESQUERRA REPUBLICANA MARXA DE L'OFRENA A LLUIS COMPANYS A BADALONA PERQUÈ TAMBÉ HI ERA EL PARTIT POPULAR
Publicada: 16.10.2000Secció: Política
Els representants d'Esquerra Republicana de Catalunya a Badalona van marxar
ahir de l'ofrena a la figura al president Companys que va tenir lloc a la
nostra ciutat, perquè també hi van assistir membres del Partit Popular.
Esquerra Republicana considera inacceptable que una formació a la qual
consideren hereva del Franquisme, participi en un acte d'homentage al
president assassinat fa seixanta anys a Montjuïc.
L'ofrena que va organitzar l'Ajuntament de Badalona per commemorar el seixantè
aniversari de l'afusellament del president Companys va consistir en un acte
senzill que va comptar amb un parlament de l'alcaldessa Maite Arqué i del cant
dels segadors. A l'acte hi van assistir la majoria de regidors del consistori
badaloní, inclosos tres del Partit Popular. Aquesta formació no va
participar en cap dels homenatges a Companys que es van fer a Barcelona. El
president d'Esquerra Republicana de Catalunya a Badalona, Francesc Lleal, ha
explicat que van considerar una burla la presència a l'acte de representants
del nacionalisme espanyol.
Per la seva banda, el president del Partit Popular a Badalona, Xavier Garcia
Albiol, ha lamentat la retirada de l'ofrena d'Esquerra Republica i diu que amb
aquest acte els seus representants han demostrat tenir molt poc tarannà
democràtic.
En l'únic parlament que es va sentir, l'alcaldessa Maite Arqué va explicar que
l'ofrena no era una celebració sinó un moment per ser present en la defensa de
la lluita per Catalunya que va realitzar Companys. La resta de partits van
manifestar la necessitat de recordar la figura de Companys. Francesc Lleal ha
comentat que el record del president encara és incòmode per alguns sectors
polítics i que és molt trist que s'hagi hagut d'esperar al seixantè aniversari
del seu afusellament per realitzar actes de reconeixement a la seva persona.
Lluís Companys va ser president de la Generalitat quan va esclatar la Guerra
Civil. El gener del 1939, davant la imminència de l'entrada de les tropes
franquistes a Barcelona, es va exiliar a França. La Gestapo el va detenir al
país veí, va ser lliurat a Espanya i condemnat a mort.